A good teacher never stops learning!: Més que cuina

dijous, 21 de febrer de 2008

Més que cuina

Una amiga meva que estudia psicologia em va explicar que en els moments difícils és quan la nostra creativitat més aflora. En temps de guerra, per exemple, la gent se les ingenien amb més creativitat que mai per sortir endavant malgrat les dificultats. No és que el meu cas fos tan greu, tan sols es tractava d'aclaparament mental i una mica de pressió, però almenys és una explicació a aquest atac sobtat de filosofia barata.




Amics meus, la creativitat dels Ferran Adrià i Arzak d'aquest món ha passat de ser un bé escàs a una constant adjacent a qualsevol dels nostres moviments. Aquí tots som cuiners creatius; cuiners d'un quadre, cuiners d'un llibre, cuiners de la nostra llar, cuiners de les nostres obstinacions i fins i tot cuiners de les finances.


Si el cap demana que els costos del traspàs del negoci vagin imputats a aquesta UNITAT i que a més malgrat l'enorme càrrega de costos obtingui beneficis, doncs el laboratori financer s'engega perquè així sigui. La paella de disseny s'encarrega del plat base, carregant i abonant comptes tallats a cercles i treballades en un oli balsàmic que ofega els sentits. El jaç de pasta fullada a força de deure i haver es treballa amb amor suprem amb el vell corró; són els millors. La batedora munta la nata de pèrdues i guanys i la màniga pastissera crea uns rínxols multicolors que emborratxen els nostres ulls. Comencen a aparèixer els homes del sifó, que reguen amb una escuma d'ingressos extraordinaris la crema dolça dels ingressos operacionals i tot adornat amb un fil de caramel amb gust de partida compensatòria. De segon toca un mar d'actiu i una muntanya de passiu. Passem per la peixateria i recollim uns quantes llicències, concessions, patents i actius fixos, però no hem d'oblidar-nos del suculent intangible amb els seus més i els seus menys en participacions per a regar-los a la cassola amb un escumós circulant de collita noble i comptes per cobrar. I a la botiga de verdures els sentits s'emborratxen amb les crudités de capital, reserves i provisions. Compensem el mar amb aquesta muntanya tan apetitosa, primer uns cabdells de fons propis daurats i cruixents a l'instant i després una capa espumosa però molt fina de creditors.


A casa, la cocota es cobreix amb una deliciosa capa de salsa de fruites de la passió i s'assaona la raó amb una mica d'alegria per a ofegar lentament aquesta delícia, un jaç d'obstinació i forces i un toc generós d'amor. L'au es rega amb salsa lleugera de suor i llàgrimes i s'adoba amb una mica de lletres rudes. Però les postres són el millor; després d'un segon amb tocs avinagrats arriba la coronació de l'èxit; una aurèola de dolçor per als sentits. Tartaletes farcides de crema d'esperança i perdó amb fruits de penediment finament triturats perquè el paladar no sofreixi i finalment un caramel de respir, sol i vida.


L'artista reprèn la seva obra mestra amb un entrant en una combinació de do, re, sol, si en la quarta vuitena, aguda i dolça; àvida d'alegria i vida, malgrat l'obstinació de la segona vuitena per cobrir l'ambient de tristesa i decadència. És una lluita sense igual; el primer plat deixa que la mà dreta en clau de sol comenci amb unes discretes negres i l'esquerra en clau de fa en la seva obstinació pusil·lànime entona ja les corxeres i després una blanca amenaçadora; recorda't estic aquí i mentre tu respires a força de semicorxeres jo t'ataco amb una de quatre temps. Però SOL ni s'immuta i segueix a la seva, ara són les fuses una vuitena més amunt do, mi, do, mi, fa sostingut i Fa amb un do, do, do, do. I la lluita impregna la simfonia i l'artista deixa que les seves mans discuteixin fins que esgotant les seves forces, SOL i FA desisteixen; fi del segon plat. Arriba l'harmonia, s'acosta la pau i l'èxtasi s'apodera de l'obra. Ara el mariner navega a la deriva i lluny a l'infinit s'albiren les postres. I el bandoler desapareix i la princesa amb llavis de maduixa abraça l'amor amb la cullereta.


Desitjo que la creativitat enteli els nostres instints i els nostres plats, que la humanitat lluiti pels àpats deliciosos d'ingressos extraordinaris, la crema dolça d'ingressos operacionals, les crudités de capital, reserves i provisions, la salsa de fruites de la passió i la mica d'alegria, la crema d'esperança i perdó amb fruits de penediment, el caramel de respir, sol i vida, l'entrant de do, re, sol, si en la vuitena aguda i dolça, les fuses una vuitena més amunt, l'harmonia i la princesa amb llavis de maduixa. No deixem que la nostra cuina sofreixi recremats, acidesa i plats agres. Posem el laboratori en marxa, siguem creatius i convincents amb els nostres plats; treballem en això amb la nostra major obstinació i triomfem amb el nostre restaurant.