A good teacher never stops learning!: Das kommt mir “Deutsch” vor...

diumenge, 24 de febrer de 2008

Das kommt mir “Deutsch” vor...

Com es prejutja als alemanys? M'imagino que qui desconeix aquest poble pensa en el Nacionalsocialisme, la cervesa, els frankfurt, la gent rossa d'ulls blaus, el fred, la Oktoberfest...

De fet he trobat una definició d'alemany per Internet que resumeix el clixé:
Alemán: rechoncho rubio con barba que sostiene una cerveza en una mano y en la otra, una salchicha, ambas de enormes dimensiones.


La“ignorància és molt atrevida”! Alemanya és un país de magnífics paisatges, des de la feréstega costa del mar del nord a la verdor i frondositat de la Selva Negra i l'encant de les casetes fetes amb fusta dels pobles de Baden-Würtenberg. I la gent?


Doncs encara recordo quan tres estudiants catalanes van aterrar a Colònia per primera vegada. Anàvem a estudiar un curs com a becàries ERASMUS i la tant ineficient burocràcia encara no havia estat capaç de trobar-nos allotjament durant el curs. Les primeres quatre nits vam dormir a l'alberg de Deutz, però no ens hi podíem quedar més dies. L'Ulrich, un conegut d'uns coneguts d'una de les noies, havia fet tots els possibles per trobar-nos uns habitació, però “en vista de l'èxit?” va decidir deixar-nos les claus de casa seva perquè segur que allà hi estaríem més bé que dormint a sota un pont del Rhin... Ell no hi seria durant quatre dies però marxava amb la promesa de trobar-nos un allotjament més definitiu.


Un paio que feia quatre dies que coneixíem ens deixava las claus de casa seva perquè entréssim i sortíssim quan volguéssim i no haguéssim de dormir qui sap on? Certament, m'agradaria veure quantes persones aquí haguessin estat capaces d'oferir-nos casa seva. D'acord que no fèiem pinta ni de terroristes, ni de lladres, ni de golfes... però, tot i així, mirat fredament va córrer un risc.


L'Ulrich és un d'aquells amics que amb el pas del temps no s'han deixat perdre i que cada vegada que ens retrobem encara té coses per ensenyar-me...


I la fredor dels alemanys?


Un cas encara més curiós és el d'en Thomas, un noi que feia el servei de prestació substitutòria al Goethe Institut d'un poblet anomenat Schwäbisch-Hall. Quan hi vaig arribar la primera vegada, tenia la certesa que havia arribat a la Alemanya “profunda”, un lloc on només hi regna la tranquil·litat i la gent es deixa portar pel corrent de la calma... En Thomas em va descobrir la cara afable i alegre d'Alemanya i vaig tenir el plaer de descobrir un magnífic país agafada de les mans d'un Alemany que mig parlava i entenia i fins i tot llegia en català. Els dies que ens portava de pícnic i als museus i les ciutats, per no parlar del gran coneixement cultural, polític i sobretot literari que té del nostre país... Tant és així que la seva parella ha acabat sent una noia Canària ;-o)


Amb el Thomas feia tretze anys que no ens havíem vist, però quan aquest estiu vaig decidir fer un viatge a Alemanya i vaig escriure-li un mail explicant-li que hi anava a passar uns dies em va convidar i rebre a casa seva com si fes 5 minuts que ens havíem vist.


Basant-me en el que he viscut Alemanya puc dir que seria molt agosarat per part meva definir-los en poques paraules però, en tot cas, les paraules que em venen al cap quan penso en aquest poble són amabilitat, alegria, honestedat, amistat, compromís, intel·ligència, gran cultura... Entre totes les coses, els admiro per la seva mentalitat pràctica, en cada cas i cada moment són capaços de destriar el gra de la palla per servir als seus objectius i per això sempre fan i arriben al que es proposen i no es permeten perdre's a mig camí entre mil excuses tontes. També és un gran encert la seva sinceritat, encara que hi ha individus que no la valorin, en general la sinceritat és sempre una qualitat que cal agrair, perquè sempre ofereix la veritable cara de les coses i no permet que ens perdem en maniobres estranyes que intenten despistar els sentits ni en subtileses malintencionades.


És curiós però en Alemany per dir que alguna cosa “sona a Xinès” diuen “Das kommt mir “Spanisch” vor...