A good teacher never stops learning!: Política ficció

dijous, 28 de febrer de 2008

Política ficció

Camí al desencantament...

Wikipedia : Un polític és un individu que es dedica a activitats polítiques; és a dir a tot el que representa l'assoliment, el manteniment i la gestió del poder en institucions o àmbits públics. Habitualment, és un membre formalment reconegut i actiu d'un govern, o una persona que exerceix influència sobre la manera com una societat és regida, per mitjà de coneixement sobre les dinàmiques socials i l'exercici del poder. Això inclou a les persones que ostenten càrrecs amb poder de decisió en el govern, i a aquelles que busquen obtenir tals posicions, mitjançant eleccions o per designació o nomenament, o a través d’una revolució, cop d'estat, frau electoral o altres mitjans.

Un càrrec de confiança és una plaça laboral que cobreix un polític; aquest supleix els dèficits del càrrec electe, no figura a cap llista electoral i ha estat elegit per elecció directa segons es dictamini dins la disciplina de partit. Per tant, no ha passat cap prova que avali l’aptitud de l’individu per desenvolupar la seva tasca. El seu contracte és temporal subjecte als canvis polítics.


I la confiança en els polítics i els càrrecs de confiança? Home, es podria definir de moltes maneres:

La vena que porten als ulls alguns electors i que no deixa veure el joc brut o la fe cega que canvia les divinitats per uns personatges que mouen les cordes o el passotisme instaurat que fa que qui calli atorgui o senzillament el ja no puc més...

Poc a poc vaig deixant enrera la il·lusió de votar amb convenciment per donar pas al “no-ho-sé”, i aquest corrent que se m’arrossega està traïnt el profund convenciment, que ara ja és pura falàcia, de que votar porta a la democràcia. Qué?! Però que dius! Si més que votar el que fas és triar qui creus que pot fer una mica més bé la feina d’entre un grup on tots ho fan cada vegada pitjor...



Els nostre polítics juguen a la política ficció; si! L’actitud pública dels càrrecs polítics, basada en les discussions a premsa i publicitat, desmesurada d'accions simbòliques, què no du a una concreció pràctica o que afecti gaire a la població. Aquesta si que és la veritable política que es respira últimament, els cops efectistes en debats pobres, que al dia següent porten als experts a intentar extreure’n el suc. És com aquell qui intenta passar un plàtan per la liquadora i veu que més de la meitat de la fruita queda enganxada a dins la màquina... Discutir o debatre sobre política ficció és en si mateix ciència ficció i per tant només pot conduir a galàxies llunyanyes.