Aquest dies llegia en algun blog que algú deia que quan regalava un dels seus treballs d'scrap, que costen tantes estones, li "feia pena". Suposo que és un sentiment compartit, que quan et despre'ns d'alguna cosa que has fet amb tanta il·lusió i dedicació sembla que quedi "un buit".
Mire'm-ho pel cantó bó; compensa enormement veure la cara d'alegria quan algú rep un d'aquests "detalls". Abans d'ahir va venir a visitar-nos "la padrineta" i es va emportar el
MA fet amb un sobre que mostro en un post que hi ha anterior. Doncs això, lluny de deixar-me un buit, em va encoratjar per fer-ne un altre i poder-lo regalar amb la mateixa il·lusió!!
Aquest és per la padrina (àvia) de la Teresa...
M'estic aficionant a aquests MA senzills, ja que és la única manera que no s'eternitzin els meus projectes; és el que té tenir una nena que t'ocupa totes les hores!
