A good teacher never stops learning!

dijous, 10 de gener del 2013

Toca fer canvis...


Aquesta vegada faig un canvi coincidint amb el nou any; trasllado el blog a una nova adreça; amb el mateix nom i la mateixa filosofia, amb més il·lusió i amb ganes de donar més aire i més vida a aquest raconet que em fa feliç. Moltes gràcies per haver estat aquí i espero trobar-vos AQUÍ !

 

dijous, 20 de setembre del 2012

Before the shot...

El Dr. Marín tenia una consulta d'aquelles de metge d'abans; mobles de fusta clàssics, un llum verd sobre la taula, un bolígraf gran i platejat i un bon somriure d'orella a orella. Quan hi entrava, mirava aquella cara afable, amb ulleres i ell preguntava: Com va tot?

Quan erem petits, la mare li feia quatre cèntims de com haviem passat els darrers mesos jo i el meu germà, que tot sigui dit, mai ens posàvem malalts. Per tant, només ens veiem un cop l'any per "cobrir expedient" i per vacunar si calia.

La darrera vacuna del meu germà és d'aquelles de pel·lícula; ell corrent per la consulta amb els pantalons abaixats i la mare, el doctor i la enfermera seguint-lo per posar "la banderilla". Va arribar a sortir a fora la sala d'espera i anava fent voltes per tot el recorregut; la sala de la taula, la consulta amb la llitera, la sala d'espera i una altra vegada l'escriptori. Finalment, es va veure acorralat i en un intent desesperat es va posar de genolls i va demanar al doctor que no el punxés. Evidentment, tot va ser inútil...

De més grandeta, seguia visitant-lo de tant en tant; o bé per fer la xerradeta o bé per fer alguna consulta concreta; i així fins als vint-i-tants anys que vaig anar a estudiar a fora i em va fer un certificat. És que el Doctor Marín, més que pediatre, era el meu metge de capçalera; ell coneixia més bé que ningú el meu historial.

Recordo que a la consulta, penjat a sobre la llitera hi tenia un quadre que em cridava l'atenció... era aquest!


Cada vegada que el veig em sorprenc de com de bé Norman Rockwell ha sabut captar el moment previ a "la banderilla"; el nen amb els pantalons abaixats i amb cara de patiment mentre el metge prepara els estris; és un patiment amb clau d'humor.

El primer dia que vaig veure aquest quadre a la consulta de la pediatra de les meves filles vaig dibuixar un somriure i em vaig recordar del Doctor Marín.

dilluns, 13 d’agost del 2012

Detallets per les vacances

Tinc la gran sort de poder estar amb persones especials i és per això que vaig preparar uns detallets per donar-los les gràcies. Com que no tenia gaire temps, vaig optar per "tunnejar" unes llibretes. N'hi ha de varies mides i colors però vaig trobar unes Moleskine al Pati de Llibres que per pocs diners donen bon resultat!





I unes llibretes més gruixudes per prendre moltes notes i explicar les desventures de les meves peques per les cangurs de la Teresa i l'Anna...



També vaig preparar un LO sobre un llenç "dels xinos" per penjar al taller de la Carme (El Jardí de la Modista) i un marc de fotos alterat perquè la Sònia, el Joan i el Lluc puguin posar-hi una foto xula.





Per les meves companyes de feina, recentment iniciades en el món de l'scrap, vaig preparar uns mini-kits perquè aquestes vacances no s'aborreixin i facin un MA elles...



El joc de les pedres


La Sònia va regalar a la Teresa un tres en ratlla fet a mà i ja l'hem estrenat; a la Teresa encara li costa una mica però li deixo fer alguna "trampa" i així guanya... Li ha encantat i és tan senzill i fa tan de bon portar a tot arreu!! Mama, juguem al joc de les pedres?

Podeu trobar-lo al blog de la Sònia!!

dissabte, 28 de juliol del 2012

From lost to the river!

"mindundi" s. com. fam. desp. Persona insignificante o de poca categoría.
Diccionario Manual de la Lengua Española Vox. © 2007 Larousse Editorial, S.L.

Jo sóc, definitivament, una MINDUNDI de la costura. Podria fer un llibre; “Diari d’una Mindundi”, però de moment em limitaré a fer-ne quatre cèntims: Com diria la meva filla Teresa: “Mare meva, no m’ho puc creure!” ... la guerra que pot arribar a donar un simple canviador de bolquers!!

Tinc una amiga que té una filla petita i he volgut fer-li un detallet 100% Handmade; així que vaig començar a navegar per internet intentant trobar cosetes que podia fer-li; sabatetes, vestidets, gorretes, pitets... i canviadors... i un munt de coses que es poden fer amb els milers de tutorials que hi ha per la xarxa. I de sobte vaig trobar el “Sushi roll changing pad”, que dius, el nom ja dona força joc, no?

I vaig començar a llegir el tutorial i vaig pensar “això està tirat”... ERRORRRRRRR!! Perquè, xula jo, li vaig voler fer una modificació; enlloc de fer-lo tot de roba el faré amb “hule”; que dius, si és un canviador pels bolquers dels nadons, per què coi el fan de roba? És que volen que traspassi el “pixat” a la primera? No poden pensar en materials més impermeables?

Vaig trobar un hule i un teixit impermeable perfectes i amb un estampat moníssim, vaig tallar la roba i la porto a classe de costura perquè la profe em doni un cop de mà: primer entrebanc, l’hule s’enganxa i no es pot cosir bé a maquina i la profe hi “té feina” per fer una cosa una mica decent. Però ja tenim la solució; hem de cosir-ho amb un paper per sobre de l’hule i no s’enganxa!!

Total, que ahir a la nit em disposo a fer la versió 2 del canviador, perquè la primera versió me la quedo jo, pel meu ús personal, i així no em cal passar vergonya amb aquest canviador tan desastrós... Tallo de nou la roba i li enganxo la cinta de biaix amb agulles; vaig pel bon camí... Començo a cosir a maquina i al cap de QUATRE PUNTADES, sento un “cloc” i l’agulla es queda encallada; la meva cara de pànic en aquell moment era de... m’he carregat la maquina? La meva màquina? Finalment entenc que m’he carregat l’agulla de la maquina, si no fos mindundi el temps de reacció hagués estat més breu i m’hauria estalviat el pànic que vaig passar... Miro les instruccions i canvio l’agulla per una agulla del 100. Torno a començar però no sé perquè la maquina no cus; me l’he carregada de debò? Torno enrere, intento rematar i res... Però seré burra?! Amb els nervis no he abaixat el peu de la màquina. Continuo cosint; les corbes de les cantonades queden “ a la remanguillé” però passada la primera, les altres semblen més fàcils. Continuo cosint i de sobte me’n adono que l’agulla cus però el fil no s’hi queda; i ara que carai passa? S’ha trencat el fil! I així tres vegades més, fins que li canvio la tensió del fil de la màquina del 5 al 4 i de moment no es trenca més... “keep the fingers crossed” que diuen!

Quan finalment he acabat de cosir tot el voltant de la peça m’ho miro i veig que la cinta de biaix no estava ben posada i tenia més amplada per un cantó que per l’altre; o sigui per un cantó el repunt queda a la vora de la cinta i per l’altre cantó queda al mig; LLEIG, LLEIG!! Però és que a més la goma que s’havia de cosir no ha quedat agafada... ostres quina mé!! I ara que faig?

From lost to the river!!

Què carai! Qui no s’arrisca no pisca!! Li faré un repunt més amb el “superautomàtic”; que per qui no ho sàpiga és un selector de puntades “de fer bonic” que té la meva supermàquina que gairebé em carrego... Així que, fet i fet, no queda bé però tampoc “fa tres coses de veure” i penso, mira tu, són les 1.30h de la matinada així que jo ho embolico i li dono a la Carlota; a l’estiu ja entrenaré per fer coses “més presentables”...

I aquí teniu el “supe-canviador de bolquers impermeable” altrament dit “Sushi roll changing pad”; per qui busqui aquesta meravella de la tecnologia costuril, el trobareu aquí



Ah, el més bo de tot és que aquí no acaba la història també li vaig fer un vestidet reversible que ara li fa de vestidet a la nena i més endavant se’l pot posar com a top. Aquesta vegada no va ser tan complicat, només vaig tenir una mica més de feina fent una aplicació de patchwork a màquina; era una floreta i els pètals van fer una mica la guitza quan vaig fer el repunt en zig zag, però el resultat és “acceptable”... Aquí teniu el tutorial.





Per tots aquells que tingueu interès per les manualitats i fills petits, doneu un cop d’ull als tutorials que tan generosament penja la Aimee.

diumenge, 15 d’abril del 2012

33,3%?

El meu amor es distribueix en tres parts iguals d'un 33,3 % cada una; una part pel pare de les criatures, una per la Teresa i una per l'Anna; que va arribar al món el 7 de març.

Quan vaig conèixer el Joan només hi havia una porció i ell ocupava el 100 %. El desembre de 2008 va arribar la Teresa i vaig fer una altra partició; aleshores l'espai que ocupava cadascun era del 50 %. Finalment, fa un mes i escaig, va arribar l'Anna; de manera que ara tinc el meu cor dividit en tres porcions.

Avui reflexionava sobre com m'ha afectat aquesta fragmentació esglaonada i pensava si el meu amor per algun d'ells s'ha vist disminuït. Doncs bé, la meva conclusió és que: en termes estrictament matemàtics la proporció d'amor disminueix cada vegada que n'arriba un de nou, però per ser honesta amb mi mateixa i amb el meu cor, el meu amor es va eixamplant de manera inversament proporcional a la disminució del percentatge que ocupa cada fracció en el meu cor. Vaja, que la proporció en el meu cor disminueix però l'amor augmenta i per tant l'amor per cada un d'ells ocupa el mateix espai que ocupava abans de l'arribada d'un nou membre a la família. És una mica complicat d'expressar matemàticament però en termes d'expressió emocional el que vull dir és que; no és que el meu amor disminueixi perquè cada vegada tinc el meu cor més dividit, si no que, la natura és sàvia i fa que el meu cor augmenti en mida i així l'amor no disminueix amb les noves "incorporacions".

Si això ho traduïm en termes de felicitat; matemàticament podem dir que la meva felicitat s'incrementa amb cada nou membre. I això vol dir que vaig començar amb un 33,3 % de felicitat i ara en tinc un 100 %? Nooooo!! La meva felicitat en el punt 0; moment en que començo a estimar el pare de les meves filles, ja és del 100%!

Sigui com sigui, em quedo l'explicació emocional del que ha estat per mi aquesta fragmentació esglaonada ja que les matemàtiques, en aquest cas, es queden curtes i proporcionen una explicació "relativa" i ambigua!

dilluns, 23 de gener del 2012

El primer sorteig de la Jana

La Jana que fa unes coses moníssimes s'ha "llençat a la piscina" amb el seu primer sorteig! Feu-li una visita i mireu quin munt de coses precioses que fa!

dimecres, 18 de gener del 2012

Efecte Andy Warhol

Estic preparant un regalet que m'ha obligat a treballar una mica amb el GIMP. Com que el tenia una mica rovellat he consultat el tutorial del JesuSdA; un crack del programa que explica com aconseguir l'efecte Andy Warhol.

Aquí en teniu la mostra!

divendres, 13 de gener del 2012

Setmana 2: Color vermell

Quan era petita el vermell era el color que més m'agradava. Ahir vaig fer una llista de coses que tinc a casa de color vermell i ha sortit tot això!



El que més m'agrada és la "rateta" de la Teresa... és dolça com ella!

Bon repte!

Setmana 1: Qué han dut els reis?

Penjo la foto de la setmana 1 del repte 52s-52f!



Com que aquest any m'he portat molt bé els Reis m'han dut tres moneders cosits a mà i un foulard-bufanda molt bonic i amb un tacte molt agradable!