Quan vaig conèixer el Joan només hi havia una porció i ell ocupava el 100 %. El desembre de 2008 va arribar la Teresa i vaig fer una altra partició; aleshores l'espai que ocupava cadascun era del 50 %. Finalment, fa un mes i escaig, va arribar l'Anna; de manera que ara tinc el meu cor dividit en tres porcions.
Avui reflexionava sobre com m'ha afectat aquesta fragmentació esglaonada i pensava si el meu amor per algun d'ells s'ha vist disminuït. Doncs bé, la meva conclusió és que: en termes estrictament matemàtics la proporció d'amor disminueix cada vegada que n'arriba un de nou, però per ser honesta amb mi mateixa i amb el meu cor, el meu amor es va eixamplant de manera inversament proporcional a la disminució del percentatge que ocupa cada fracció en el meu cor. Vaja, que la proporció en el meu cor disminueix però l'amor augmenta i per tant l'amor per cada un d'ells ocupa el mateix espai que ocupava abans de l'arribada d'un nou membre a la família. És una mica complicat d'expressar matemàticament però en termes d'expressió emocional el que vull dir és que; no és que el meu amor disminueixi perquè cada vegada tinc el meu cor més dividit, si no que, la natura és sàvia i fa que el meu cor augmenti en mida i així l'amor no disminueix amb les noves "incorporacions".
Si això ho traduïm en termes de felicitat; matemàticament podem dir que la meva felicitat s'incrementa amb cada nou membre. I això vol dir que vaig començar amb un 33,3 % de felicitat i ara en tinc un 100 %? Nooooo!! La meva felicitat en el punt 0; moment en que començo a estimar el pare de les meves filles, ja és del 100%!
Sigui com sigui, em quedo l'explicació emocional del que ha estat per mi aquesta fragmentació esglaonada ja que les matemàtiques, en aquest cas, es queden curtes i proporcionen una explicació "relativa" i ambigua!
