Avui és Santa Eulàlia i avui fa dos dies que sóc tieta de la Laia, una mini nena de 2,170Kgr que és la cosa més bonica del món (comparteix títol amb la seva cosina Teresa)!
Els pares, nouvinguts a la categoria, són felissos i mengen anissos!!
Laia, els teus tiets i la teva cosineta t'estimem moooolt!!
Moltes dones i noies duen el nom de Laia, que és una adaptació del nom "Eulàlia", que en grec significa "ben parlada". És un nom força comú entre les nenes catalanes nascudes a partir dels anys 80. Anteriorment no es podien inscriure oficialment com a Laies, ja que es considerava un hipocorístic, i per això moltes Eulàlies es deien Laia a casa però no al DNI ni en altres documents oficials. Ara mateix ja és un nom oficial.
Segons la tradició cristiana, Eulàlia fou una noia del Pla de Barcelona, més concretament, del Desert de Sarrià), del final del segle III. Educada en el cristianisme, encara nena, amb tretze anys i durant les persecucions als cristians que va dur a terme el prefecte Decià, sota el regnat de Dioclecià, no va voler renunciar a la seva fe i fou condemnada a patir diferents turments, fins que, en veure els jutges que no servien per fer-la abjurar del cristianisme, la van condemnar a morir a la creu en forma d'aspa.
Eulàlia, mentre era a casa seva, tenia cura de les oques que s'hi criaven. Per aquest motiu, al claustre de la Catedral de Barcelona hi ha de forma permanent tretze oques, tantes com els anys que tenia en morir, de color blanc, com a símbol de la seva puresa.
La santa vivia als afores de la ciutat, a Sarrià; vora la seva casa hi havia un bosc de xiprers. Un dia que la santa hi passejava, tingué una aparició: un àngel li digué que fóra santa i patrona de Barcelona i, en record del prodigi, els xiprers es van convertir en palmeres, arbre llavors desconegut a la ciutat. Per això, la finca de Sarrià tenia palmeres i era coneguda com el Desert de Sarrià.
