"mindundi" s. com. fam. desp. Persona insignificante o de poca categoría.
Diccionario Manual de la Lengua Española Vox. © 2007 Larousse Editorial, S.L.
Jo sóc, definitivament, una MINDUNDI de la costura. Podria fer un llibre; “Diari d’una Mindundi”, però de moment em limitaré a fer-ne quatre cèntims: Com diria la meva filla Teresa: “Mare meva, no m’ho puc creure!” ... la guerra que pot arribar a donar un simple canviador de bolquers!!
Tinc una amiga que té una filla petita i he volgut fer-li un detallet 100% Handmade; així que vaig començar a navegar per internet intentant trobar cosetes que podia fer-li; sabatetes, vestidets, gorretes, pitets... i canviadors... i un munt de coses que es poden fer amb els milers de tutorials que hi ha per la xarxa. I de sobte vaig trobar el “Sushi roll changing pad”, que dius, el nom ja dona força joc, no?
I vaig començar a llegir el tutorial i vaig pensar “això està tirat”... ERRORRRRRRR!! Perquè, xula jo, li vaig voler fer una modificació; enlloc de fer-lo tot de roba el faré amb “hule”; que dius, si és un canviador pels bolquers dels nadons, per què coi el fan de roba? És que volen que traspassi el “pixat” a la primera? No poden pensar en materials més impermeables?
Vaig trobar un hule i un teixit impermeable perfectes i amb un estampat moníssim, vaig tallar la roba i la porto a classe de costura perquè la profe em doni un cop de mà: primer entrebanc, l’hule s’enganxa i no es pot cosir bé a maquina i la profe hi “té feina” per fer una cosa una mica decent. Però ja tenim la solució; hem de cosir-ho amb un paper per sobre de l’hule i no s’enganxa!!
Total, que ahir a la nit em disposo a fer la versió 2 del canviador, perquè la primera versió me la quedo jo, pel meu ús personal, i així no em cal passar vergonya amb aquest canviador tan desastrós... Tallo de nou la roba i li enganxo la cinta de biaix amb agulles; vaig pel bon camí... Començo a cosir a maquina i al cap de QUATRE PUNTADES, sento un “cloc” i l’agulla es queda encallada; la meva cara de pànic en aquell moment era de... m’he carregat la maquina? La meva màquina? Finalment entenc que m’he carregat l’agulla de la maquina, si no fos mindundi el temps de reacció hagués estat més breu i m’hauria estalviat el pànic que vaig passar... Miro les instruccions i canvio l’agulla per una agulla del 100. Torno a començar però no sé perquè la maquina no cus; me l’he carregada de debò? Torno enrere, intento rematar i res... Però seré burra?! Amb els nervis no he abaixat el peu de la màquina. Continuo cosint; les corbes de les cantonades queden “ a la remanguillé” però passada la primera, les altres semblen més fàcils. Continuo cosint i de sobte me’n adono que l’agulla cus però el fil no s’hi queda; i ara que carai passa? S’ha trencat el fil! I així tres vegades més, fins que li canvio la tensió del fil de la màquina del 5 al 4 i de moment no es trenca més... “keep the fingers crossed” que diuen!
Quan finalment he acabat de cosir tot el voltant de la peça m’ho miro i veig que la cinta de biaix no estava ben posada i tenia més amplada per un cantó que per l’altre; o sigui per un cantó el repunt queda a la vora de la cinta i per l’altre cantó queda al mig; LLEIG, LLEIG!! Però és que a més la goma que s’havia de cosir no ha quedat agafada... ostres quina mé!! I ara que faig?
From lost to the river!!
Què carai! Qui no s’arrisca no pisca!! Li faré un repunt més amb el “superautomàtic”; que per qui no ho sàpiga és un selector de puntades “de fer bonic” que té la meva supermàquina que gairebé em carrego... Així que, fet i fet, no queda bé però tampoc “fa tres coses de veure” i penso, mira tu, són les 1.30h de la matinada així que jo ho embolico i li dono a la Carlota; a l’estiu ja entrenaré per fer coses “més presentables”...
I aquí teniu el “supe-canviador de bolquers impermeable” altrament dit “Sushi roll changing pad”; per qui busqui aquesta meravella de la tecnologia costuril, el trobareu
aquíAh, el més bo de tot és que aquí no acaba la història també li vaig fer un vestidet reversible que ara li fa de vestidet a la nena i més endavant se’l pot posar com a top. Aquesta vegada no va ser tan complicat, només vaig tenir una mica més de feina fent una aplicació de patchwork a màquina; era una floreta i els pètals van fer una mica la guitza quan vaig fer el repunt en zig zag, però el resultat és “acceptable”...
Aquí teniu el tutorial.
Per tots aquells que tingueu interès per les manualitats i fills petits, doneu un cop d’ull als
tutorials que tan generosament penja la Aimee.
